FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la virtut, fer tornar com bord. Una actitud que rebordoneix els nostres sentiments. Perdre la pròpia virtut, la bondat originària. La gent s'ha rebordonit. Una planta, restar com aturada en el seu desenvolupament, esquifida. Els ceps d'aquesta vinya es rebordoneixen. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavell bord de flors petites rosades, propi de les àrees seques de la península Ibèrica (Dianthus hispanicus). clavellet de Sant Isidre Clavell de fulles molt estretes i flors blanques o d'un rosa brillant, amb els pètals profundament dividits, originari de les muntanyes de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
principi embolicat per un vel universal blanc que, en obrir-se, resta a la base formant la volva i deixa veure el barret convex i ataronjat, i les làmines, l'anell i la cama de color groc, que es fa a les suredes i als alzinars (Amanita caesarea). reig blanc Farinera. reig bord Bolet de l'ordre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espontàniament a les jonqueres i als herbeis humits i és conreada en els horts (Apium graveolens). api bord Api d'una varietat no conreada. api de cavall Aleixandri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les umbel·líferes, de flors blanques i fruits amb un bec ben evident, conreada per les seves fulles aromàtiques, usades com a condiment (Anthriscus cerefolium). cerfull bord Planta de la família de les umbel·líferes, semblant al cerfull [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les ebenàcies, de fulles ovades, flors groguenques i fruits en baia, els caquis, originari de l'Àsia oriental (Diospyros kaki). caquier bord Arbre caducifoli de la família de les ebenàcies, dioic, de fulles oblongues, flors unisexuals i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gerret ver. gerret anglès Gerret flabioler. gerret bord Gerret ver femella, de cos més llarg que el mascle. gerret canari [o gerret d'ala groga] Gerret ver mascle en lliurea nupcial. gerret de Sant Pere Gerret bord. gerret flabioler Peix de la família dels centracàntids, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
concèntrics el conjunt de la suspensió Cardan d'alguns instruments de bord d'una embarcació. Apèndix claviforme derivat per transformació i atròfia de l'ala d'alguns insectes. Perxa emprada pels funàmbuls per a ajudar-se a mantenir l'equilibri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
petita, i fruits petits amb dues ales estretes, propi dels boscos de ribera en sòls sempre humits (Alnus glutinosa). vern bord Cabrafiguera . vern menut Fràngula 1 . Fusta de vern, de color ataronjat, rogenc quan és seca. [...]
